L’any 1914 l’arquebisbe Antolín López Pelàez va fundar el Museu Diocesà, instal·lat a l’inici en unes dependències del sector NE del claustre de la Catedral, amb obres d’art religiós de diverses procedències i amb donacions fetes pel mateix arquebisbe López Pelàez, el capítol catedralici, les parròquies de la diòcesi, congregacions religioses i persones particulars, així com també amb l’adquisició i compra d’altres béns. Els fons foren enriquits al llarg de les prelatures posteriors.
Tancat al públic l’any 1973 a causa de l’envelliment de les instal·lacions, l’any 1983 es va exposar una restringida col·lecció del fons, de forma permanent, a l’antiga capella del Corpus Christi del claustre de la Catedral. L’any 1992, amb motiu de la celebració del IX Centenari de la restauració de la Seu Metropolitana i de la repoblació del Camp i ciutat de Tarragona, es van restaurar i condicionar les sales del museu per l’exposició permanent d’una àmplia selecció de les millors peces pertanyents a les seves col·leccions.
L’accés del públic a les sales del Museu es fa de forma conjunta amb el conjunt catedralici. Així s’origina una mena de modest ecosistema museístic, amb el qual l’arqueologia i les arts s’incorporen al paisatge viu de la Catedral, el claustre i els jardins.
Bibliografia:
Josep Martí Aixalà: “Museu Diocesà de Tarragona”, Museus diocesans de Catalunya: Recull de les conferències donades a Solsona en el transcurs de les Jornades sobre els museus diocesans de Catalunya, els dies 21 i 22 de setembre de 1956, en ocasió de la celebració del centenari de la fundació del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal, Solsona, 1997.