Sala de l’Exedra Romana:
D’acord amb les últimes investigacions se sap que a l’espai de la Catedral s’aixecava un temple de culte imperial. L’edifici estava envoltat per una gran plaça porticada d’unes dues hectàrees d’extensió. En els porticats s’obrien estances de planta semicircular o quadrangular que, genèricament, s’anomenen exedres. Aquestes estances estaven ricament decorades i podien estar presidides per grans estàtues o conjunts escultòrics. Les recents excavacions arqueològiques han permès documentar les restes en planta d’una exedra al sector nord-occidental de l’antiga plaça del temple de culte imperial. De les dades preliminars obtingudes es pot constatar que aquesta exedra tenia forma semicircular internament i externa i restava coberta en forma de quart d’esfera. S’ha documentat la fonamentació o plataforma del paviment d’aquesta exedra. Va ser desmantellada en època tardoromana amb l’objectiu de reciclar-ne els materials i, en època medieval, l’espai s’habilità com a dependència canonical a dos nivells d’alçada i amb coberta sustentada per dos arcs diafragmàtics i dos grans murs de tancament. Les restes romanes quedaren doncs soterrades. En 1914 l’espai es va habilitar com a sala del Museu Diocesà.
Sala I. Antic refetor:
L’antic refetor o menjador dels canonges va ser construït en el segle XII i està cobert amb volta de canó apuntada. La capçalera encara mostra part del mur romà del pòrtic del segle I. L’àmbit que avui es pot veure correspon a la meitat esquerra de l’antic refetor. Actualment acull la Sala I del Museu Diocesà.
Sala II. Capella del Corpus Christi:
En origen es tractava de l’antiga Aula Capitular, que es va construir a l’inici del segle XIII amb planta quadrangular i coberta amb una volta de canó apuntada. L’any 1330 el paborde Guerau de Rocabertí va manar obrir la capçalera i construir-hi un absis de planta poligonal, transformat l’àmbit en una capella que es va dedicar a l’Eucaristia, per això es denomina del Corpus Christi. Les imatges de pedra policromada que decoren els murs són de la primera meitat del segle XIV i representen diversos sants i apòstols, així com una Anunciació. Aquesta capella actualment acull la Sala II del Museu Diocesà, on es mostra una selecció de l’extraordinària col·lecció de pintura gòtica.
Sala Capitular:
D’època barroca, és el lloc on es reuneixen els canonges a les ocasions solemnes de presa de possessió i on tenen lloc les deliberacions. Al mur esquerre es mostra un dels tapissos més importants de la col·lecció de tapissos, el de Les Potestats o de “La Bona Vida”, fet a Arràs (a França) el segle XV. Del mur dret penja el drap mortuori de Pere Anton d’Aragó, brodat a Roma el segle XVII i procedent del monestir de Poblet.
