Sales d’Exposició Permanent

Sala de l’Exedra Romana:
D’acord amb les últimes investigacions se sap que a l’espai de la Catedral s’aixecava un temple de culte imperial. L’edifici estava envoltat per una gran plaça porticada d’unes dues hectàrees d’extensió. En els porticats s’obrien estances de planta semicircular o quadrangular que, genèricament, s’anomenen exedres. Aquestes estances estaven ricament decorades i podien estar presidides per grans estàtues o conjunts escultòrics. Les recents excavacions arqueològiques han permès documentar les restes en planta d’una exedra al sector nord-occidental de l’antiga plaça del temple de culte imperial. De les dades preliminars obtingudes es pot constatar que aquesta exedra tenia forma semicircular internament i externa i restava coberta en forma de quart d’esfera. S’ha documentat la fonamentació o plataforma del paviment d’aquesta exedra. Va ser desmantellada en època tardoromana amb l’objectiu de reciclar-ne els materials i, en època medieval, l’espai s’habilità com a dependència canonical a dos nivells d’alçada i amb coberta sustentada per dos arcs diafragmàtics i dos grans murs de tancament. Les restes romanes quedaren doncs soterrades. En 1914 l’espai es va habilitar com a sala del Museu Diocesà.

Sala I. Antic refetor:

L’antic refetor o menjador dels canonges va ser construït en el segle XII i està cobert amb volta de canó apuntada. La capçalera encara mostra part del mur romà del pòrtic del segle I. L’àmbit que avui es pot veure correspon a la meitat esquerra de l’antic refetor. Actualment acull la Sala I del Museu Diocesà.

Sala II. Capella del Corpus Christi:
En origen es tractava de l’antiga Aula Capitular, que es va construir a l’inici del segle XIII amb planta quadrangular i coberta amb una volta de canó apuntada. L’any 1330 el paborde Guerau de Rocabertí va manar obrir la capçalera i construir-hi un absis de planta poligonal, transformat l’àmbit en una capella que es va dedicar a l’Eucaristia, per això es denomina del Corpus Christi. Les imatges de pedra policromada que decoren els murs són de la primera meitat del segle XIV i representen diversos sants i apòstols, així com una Anunciació. Aquesta capella actualment acull la Sala II del Museu Diocesà, on es mostra una selecció de l’extraordinària col·lecció de pintura gòtica.

Sala III. Sala Capitular:
D’època barroca, és el lloc on es reuneixen els canonges a les ocasions solemnes de presa de possessió i on tenen lloc les deliberacions. El recinte acull la Sala III del Museu Diocesà. Al mur esquerre es mostra un dels tapissos més importants de la col·lecció de la Catedral, el de Les Potestats o de “La Bona Vida”, fet a Arràs (a França) el segle XV. Del mur dret penja el drap mortuori de Pere Anton d’Aragó, brodat a Roma el segle XVII i procedent del monestir de Poblet. S’hi troben diverses imatges barroques dels segles XVII-XVIII.